MANIFEST

Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de
manifest que aquest és molt defectuós, es a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes
estructurals i es funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de cero a tres anys (0-3 anys), es a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que faça possible el aprenentatge primerenc de eixes llengües.
La actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu de la matrícula que se intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seus relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen triar al seu alumnat i que provoca que no existeixi una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en una llengua estrangera en la que puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer, discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana